La presentació serà l'11 de desembre

Segona notícia de la setmana. Finalment ja se sap la data en què es presentarà "L'últim defensa". Si no hi ha canvis, serà el proper 11 de desembre a partir de les 19.30 hores a la Biblioteca del Casino de Manresa. Tothom qui vulgui hi és convidat, no cal ni dir-ho. Encara no m'han explicat exactament com anirà la cosa, però allà hi haurà exemplars del llibre per a tots aquells que en vulgueu comprar. El preu, si no hi ha variacions, serà de 21 euros.
En les setmanes que falten per a la presentació encara s'han de fer algunes coses. Bàsicament, s'ha d'acabar d'imprimir el llibre, perquè sense matèria prima poca cosa hi podrem fer. També s'han de fer anuncis i determinar la distribució final. He passat a l'editorial referències de les llibreries del voltant perquè, un cop presentat, en reparteixi. De tota manera, us recordo que us podeu dirigir al lloc on compreu llibres habitualment i demanar que el portin o, quan estigui penjat al web, també el podeu encarregar per Internet. Ara mateix encara no hi és, però podeu anar consultant a stonbergeditorial.com. Si hi ha notícies, les aniré posant al bloc, ja sabeu.
Així, doncs, ja falta menys. Gràcies novament pel suport.

Contracte firmat

Aquest dilluns, dia 26, he firmat el contracte de "L'últim defensa", el llibre del qual us he estat parlant les darreres setmanes. Diu poques coses noves d'aquelles que ja coneixia. Ja us vaig informar que té 350 pàgines i que fa 15x23 centímetres. Una de les dades de què m'he assabentat avui ha estat del preu. Segons el contracte serà de 21 euros. Per tant, si el compreu, ja esteu anant amb el bitllet blau i la monedeta.
Encara no sé exactament quan sortirà perquè abans s'ha de fer una presentació, possiblement a Manresa, i s'ha de concretar el lloc. Segurament serà un dia entre setmana, o un dijous o un divendres, a poder ser, i en un horari que seria entre les set o quarts de vuit del vespre. M'han comentat que podria ser o final de novembre o principi de desembre, possiblement aquesta última opció. Encara queden temes logístics com acabar de comprovar el fitxer en pdf que l'editorial ha creat. El llibre, de fet, ja està entregat i totalment corregit i repassat i en dues setmanes possiblement els primers exemplars ja estaran impresos, tot i que jo encara trigaré a veure'ls.
Una altra dada nova és la portada. La setmana passada me'n van passar quatre per triar i en vaig escollir una. Alguns ja l'heu vista i n'estic content. Us puc dir que serà vermella i negra, bastant cridanera, la veureu de lluny.
Alguns de vosaltres m'heu demanat on podreu trobar el llibre un cop surti. Stonberg és una editorial petita que no va per distribuïdora i per tant no fa repartiment a l'engròs. Intentarem que n'hi hagi a les llibreries més properes, a Valls, a Súria o a Manresa. De tota manera, hi ha tres possibilitats més. Una és que vingueu a la presentació. Allà n'hi haurà i en podreu comprar. L'altra és que aneu a la llibreria que tingueu més a prop i demaneu que us la porti. L'editorial la farà arribar a qualsevol lloc on se li demani. La tercera és comprar-la per Internet, amb les despeses addicionals que això suposa. També hi ha previst fer una edició en format Kindle més endavant, potser el gener o el febrer. Aquesta, com sol passar, és més econòmica per als que us hagueu habituat al llibre electrònic, 5 euros. Quan estigui disponible, també us ho comunicaré.
I crec que de moment res més, Quan sàpiga segur el dia de la presentació, us faig un post i així ja ho sabreu. No cal dir que hi esteu tots convidats. I gràcies novament pel suport mostrat.

Les correccions definitives

Aquesta setmana he rebut dos elements que m'acosten més a la publicació de llibre "L'últim defensa", de la qual fa unes setmanes us en vaig començar a parlar en aquest bloc. D'una banda, el Registre de la Propietat Intel·lectual em va confirmar que havia acceptat la meva sol·licitud del maig passat (pagant 12 eurets Sant Pere canta) per registrar la novel·la. Quan ho vaig fer tenia un altre títol. Aleshores es deia "El final del carrusel", que és el nom amb el qual hi és inscrita. Després vam decidir canviar-lo i crec que vam encertar. Aquest pas, el del registre, no és obligatori, però te'l recomanen perquè després no hi hagi plagis, ni problemes similars.

Però més important que això va ser que dilluns vaig rebre per correu electrònic el pdf amb la maquetació del llibre de part de la gent de l'editorial Stonberg. La primera setmana de setembre els vaig fer arribar la versió definitiva del llibre, amb pròleg i tot, i una de les seves correctores, la Irina, va posar-se a corregir-lo. I a fe que ho ha fet. Ara tinc uns dies per repassar tot allò que ha considerat millorable des del punt de vista formal. Les imatges que teniu a dalt són de les primeres pàgines. Fa gràcia veure la primera, amb el títol, el teu nom i el de l'editorial, i la segona, amb tot de dades que encara s'han de completar. Deuen ser les úniques en les quals la Irina no ha corregit res. Bromes al marge, la seva feina és molt valuosa i servirà perquè quan llegiu la novel·la aquesta no es faci feixuga, tingui ritme i passi millor. És l'avantatge d'haver tingut la sort de trobar una editorial que t'ajuda en aquestes passes i no haver-ho de fer tot tu sol.

D'altres dades, per si us interessen. El meu editor, el Jordi Castelló (sí, som una plaga, els Jordis, ja ho sabeu) em va comentar, i ara ho he pogut comprovar, que el llibre tindrà unes 350 pàgines i que s'editarà en format de 15x23 (per si voleu començar a mirar a quin lloc de l'estanteria cabrà). De moment encara no tenim portada, per tant no us en sé dir el color (perquè us faci joc amb la paret o amb el gerro que hi posareu al costat). Segurament, en una data propera al 15 d'octubre anirà a impremta i està previst que surti la segona quinzena de novembre. Se'n farà una presentació, és obligatòria, segurament a Manresa, però de tot això encara se n'ha de parlar.

De moment, res més. Déu n'hi do del rotllo, avui. Que ja ens acostem al final del procés. Merci novament a tots els que em feu arribar les vostres impressions. Ni que no la feu servir gaire, us recordo que en aquest bloc hi ha una secció de comentaris i podeu escriure-hi el que considereu oportú. Fins aviat.

Sis recomanacions

Aquest bloc també vull que serveixi perquè els que hi entreu pogueu recomanar llibres que hagueu llegit últimament i que en pogueu parlar a l'apartat de comentaris. Avui us parlo d'alguns d'ells que he llegit en els darrers mesos i vosaltres també podeu opinar-ne si també els heu llegit. Simplement són les meves opinions que no tenen perquè ser compartides, ja se sap que un llibre que per a algú pot ser bo, a un altre pot no agradar-li. En poso només cinc, per no cansar, i si veig que us interessa, en poso més. Aquí van.

Mercado de invierno (Philip Kerr). Té una temàtica semblant a la del meu llibre, tot i que està més centrat en la lliga anglesa. Philip Kerr és un reputat escriptor que té una llarga trajectòria en novel·la històrica, sobretot referent a la II Guerra Mundial, però és un gran aficionat al futbol, en concret a l'Arsenal, i ha iniciat una trilogia sobre aquest món. A final d'any té previst de treure el segon d'aquests llibres, La mano de Dios. A Mercado de invierno explica el funcionament d'un equip de nom inventat de la Premier League, que es podria comparar perfectament al Chelsea, i tot el que envolta la mort del seu entrenador portuguès, que ben bé podria ser José Mourinho. El detectiu acabarà sent el segon entrenador de l'equip, que ascendeix a la màxima responsabilitat després de la mort. És un llibre que pot agradar molt als aficionats al futbol, ja que l'argot que s'hi utilitza és molt d'aquest esport, amb moltes referències de jugadors i equips reals, i també als amants dels casos d'un assassinat que s'ha de resoldre. Sense fer spoilers, la resolució de l'enigma és original i és una novel·la que baixa ràpida i no es fa gens farragosa.

El que no et mata et fa més fort-Millennium 4 (David Lagercrantz). L'autor suec que va escriure, entrre d'altres, la biografia del futbolista Zlatan Ibrahimovic va assumir el repte de continuar l'arxifamosa nissaga Millennium en l'estrena més esperada de l'any. Després de la mort de Stieg Larsson, l'autor dels tres primers, hi va haver polèmica per la seva herència entre la seva parella i la seva família directa. Aquests segons van decidir contractar Lagercrantz i fer una quarta part de les aventures de Blomqvist i Salander. Val a dir que Larsson va deixar aquesta continuació iniciada, però Lagercrantz no l'ha continuada, sinó que va iniciar un llibre de bell nou. El que no et mata et fa més fort té un inici que no és fàcil. El fet que la trama giri a l'entorn de la intel·ligència artificial, del robatori de dades a través d'internet i d'una temàtica molt complexa pot provocar que alguns lectors l'abandonin al cap de 100 o 150 pàgines. En el tram final, però, quan Salander té més protagonisme, reviu l'ambient dels llibres anteriors, sobretot del segon i del tercer, amb molta acció i l'aparició d'un personatge que semblava oblidat però que ho canvia tot. El defecte és que de vegades carrega el lector amb massa dades tècniques, la qual cosa pot cansar, però quan les deixa de banda, la història atrapa.

Trilogia "Les cares de Victoria Bergman"- Persona, Trauma i Catarsi (Erik Axl Sund)- Tot i que la imatge de sobre mostri la versió castellana dels llibres, també es pot trobar en català. L'autor, Erik Axl Sund, en realitat són dues persones, els suecs Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist que, de la mateixa manera que en la saga Millennium, proven de desemmascar la cara fosca de l'anomenat paradís del país escandinau. Si allà es parlava del tràfic de dones i de la prostitució, a més de la violència de gènere, en aquests tres llibres es parla del tràfic de nens i de la violència envers d'ells en aspectes com la pederàstia. El to és molt més obscur. Sense arribar al terror, tot el que hi succeeix és sòrdid i totes les problemàtiques que es trobaran els protagonistes arrenquen de la seva ment i dels seus traumes passats. Els dos personatges principals són una policia i una psicòloga, però en un segon terme, sempre present, n'hi ha un tercer que ens porta per tot d'històries a voltes fastigoses, Victoria Bergman. De moment he llegit Persona i Trauma i ara, a mig setembre, he iniciat Catarsi amb ganes de seguir.

La noia del tren - Paula Hawkins. El gran èxit de vendes de l'any és el d'aquesta nova autora britànica. Sincerament, però, és un llibre que, segurament per les expectatives creades, em va deixar molt fred. La història és atractiva, la d'una noia a la qual ha deixat l'home i es refugia en la beguda. Cada dia agafa el tren per anar a treballar i, en passar per davant d'una casa, veu una parella que es converteix en el seu ideal i també en la seva obsessió. Un dia, però, succeeix un fet que la farà convertir-se en la protagonista d'un cas misteríós. La idea i l'estructura de la novel·la, escrita en primera persona per part de les tres protagonistes femenines, són atractives i novedoses, però segurament hi ha parts excessivament inflades i, a més, la resolució es veu a venir des de força pàgines abans. Algú també m'ha dit que el millor és com l'autora entra en la psicologia femenina i en els seus comportaments, tot i que segurament la diferenciació entre els tres personatges i la seva manera de ser és molt poca i es corre el risc de barrejar-les, ni que siguin diferents. No és un llibre que es faci pesat, però amb seguretat no és tant com s'ha volgut fer veure.

La noche de los cuchillos (Marcos Eguiguren)-  He de parlar d'un dels llibres que ofereix l'editorial Stonberg, la que em publica el meu llibre (espero) i que podreu trobar si entreu a Amazon i també al lloc web stonbergeditorial.com . Marcos Eguiguren no és escriptor, sinó un empresari i professor que entra en una història que ens toca ben de prop, ja que succeeix a Solsona. Arrenca d'un fet històric, com és la indústria del ganivet de la ciutat de principi del segle XX, de les moltes famílies que s'hi guanyaven la vida i també del rebuig d'una comanda de l'exèrcit turc durant la I Guerra Mundial, per teixir una història que succeeix en moments temporals diferents i que pretén resoldre una mort succeïda el 1972. Segurament es fa estrany per al lector llegir el llibre en castellà amb els noms en català i en una ciutat com Solsona en què gairebé tothom és catalanoparlant, però és una sensació que desapareix aviat. La trama és sòlida, els coneixements històrics de l'autor són importants, la documentació, exhaustiva, i la resolució és fins a cert punt sorprenent. I per als que sou de la Catalunya central, i coneixeu Solsona, el fet que es parli de llocs propers la fa més atractiva.

Fins aquí hem arribat (Petros Markaris)- És el típic llibre en què gairebé és més important l'entorn del que passa que no pas el fet en si mateix. En la novel·la, que succeeix a l'Atenes actual, s'han de resoldre una sèrie d'incidents i d'assassinats, com és habitual, però el millor són els tocs de realitat que Markaris hi afegeix i que mostren al lector com és la Grècia actual, que tant surt als mitjans de comunicació pels problemes financers. Parla de la xenofòbia existent i que ha propiciat el creixement de partits neofeixistes, també els hàbits dels ciutadans que han portat el país a la fallida i el dia a dia d'aquests anys, com la gent s'ha d'estrènyer el cinturó per sobreviure. Al costat d'això, la trama passa a un segon terme i la resolució és fàcilment oblidable. Una novel·la recomanable per als que seguiu l'actualitat internacional i us agraden els llibres de misteri.

Aquestes són sis propostes que us faig, però podeu entrar al blog i fer les que us sembli a l'apartat de comentaris. Pròximament espero parlar-vos de novetats sobre el llibre que, si va tot bé, ha de ser editat cap al novembre.

Ja tinc el pròleg de "L'últim defensa"

Aquesta entrada és per informar-vos que el responsable de Stonberg, l'editorial que m'editarà el llibre, Jordi Castelló, em va demanar que busqués una persona coneguda per tal que me'n fes el pròleg. Li ho vaig demanar al periodista surienc de Catalunya Ràdio Francesc Garriga, a qui podeu seguir a partir d'aquesta temporada presentant el programa nocturn d'esports "El Club de la Mitjanit", a partir de les onze. Amb el Francesc ens coneixem des de l'època en què vam coincidir a Ràdio Súria i amb la trajectòria que ha fet ja ha demostrat que és un crac.
Sense haver llegit el llibre, em va respondre que sí que em faria el pròleg. Després se'l va llegir, això sí, i ja me l'ha fet arribar. Per tant, d'aquesta manera, teniu un incentiu més per llegir "L'últim defensa", almenys el pròleg valdrà la pena!

Per la resta, tot continua com era d'esperar, estem en fase de correcció i de maquetació. Espero que aviat us pugui donar novetats. Merci a tots per l'interès novament.

Presentació

Salutacions.

Em dic Jordi Agut, sóc de Valls de Torroella, al Bages, i he creat aquest bloc per explicar com està anant el procés d'edició del meu primer llibre. El passat juliol, l'editorial Stonberg em va fer confiança i, si no passa res, la propera tardor, possiblement el novembre, sortirà a la venda.

Alguns ja sabíeu que feia un llibre a través de Facebook o perquè us ho he dit personalment. El bloc és perquè tothom qui vulgui en sàpiga les novetats i també hi pugui intervenir. Una de les informacions que no vaig donar el mes passat, perquè no la sabia, és el nom del llibre. Es dirà "L'últim defensa" i és una novel·la de ficció que barreja futbol i suspens.

L'editorial em va demanar que li passés una mena de resum per aparèixer a la contraportada del llibre. Els vaig passar unes línies que potser seran modificades per a l'edició final, però que resumeixen pel damunt de què va, pels que tingueu interès a saber-ho. Us ho adjunto, així en sabeu algun cosa més.

Espero durant les properes setmanes afegir entrades al bloc. També intentaré fer recomanacions de llibres que hagi llegit darrerament i comentaris i vosaltres també ho podeu fer.

Aquí va l'argument de "L'últim defensa". A reveure.

Abril del 2016. L’Europa futbolística es prepara per posar el punt final a les lligues estatals i als diferents campionats de clubs abans d’afrontar l’Eurocopa de França del juny següent. A Zagreb, un rodamón apareix assassinat al costat de l’estadi Maksimir després de la disputa d’un partit entre el Dinamo i el Rijeka. Sembla una acció aïllada, però la reivindicació dels seus autors deixa clar que tres dies de mort són a punt de començar.

George Mitchell, un agent britànic traslladat a la seu central de la Interpol de Lió i amb un passat recent marcat pel fracàs en la lluita contra les apostes en el futbol, es trobarà immers en una investigació que passarà per onze ciutats europees. Són aquelles en les quals un grup terrorista desconegut amenaça d’atemptar. El cap de setmana es convertirà en una persecució entre les policies de mig continent, que voldran evitar que hi hagi més víctimes, i els delinqüents, que sempre van un pas endavant.

L’últim defensa fa un recorregut per moments culminants de la història de l’Eurocopa com a pretext per resoldre un cas que no només afecta el futbol internacional, sinó que amenaça de desenterrar els fantasmes del protagonista.