Ara feia dies que no escrivia al bloc. Avui ho faig per recomanar-vos un llibre. Es tracta de "Mala lluna" (La Magrana), escrit pel periodista d'El Punt Avui David Marín, a qui vaig conèixer en el festival Tiana Negra del mes passat i amb qui vaig tenir el gust de compartir taula rodona.
Durant el festival es va parlar que sovint no fem gaire cas o menystenim novel·les de temàtica negra escrites per autors de casa nostra o que passen a Catalunya perquè pensem que el de fora és millor. Com que em vaig sentir al·ludit per l'acusació he intentat posar fil a l'agulla i, suposo que també influït pel que vaig viure a Tiana, he girat l'atenció cap a aquesta banda. Un dels llibres que m'hi vaig comprar va ser "Mala lluna". Avui l'he acabat, i m'ha agradat molt.
En David va explicar que, arran d'una informació sobre un observatori astronòmic del Montsec va idear aquesta història. Sovint ens passa, als que escrivim als diaris, que creem narracions, basades en la realitat, a partir de fets que trobem en la nostra feina. Una de les virtuts que té el llibre és que, malgrat que sigui ficció, té una gran verosimilitud derivada dels personatges que hi surten.
"Mala lluna" explica l'intent d'un grup de policies de Balaguer per resoldre el misteriós cas de l'assassinat d'un astrònom i de la desaparició d'un altre a Àger, una arrencada original que deriva en una acció trepidant. El llibre és com una mena de trencaclosques en què les vides de personatges de la zona, i d'altres que venen de fora, van confluint fins a la resolució del cas.
El millor que puc dir de "Mala lluna" és que passa ràpid i en cap moment no s'encalla. El ritme, una de les habilitats que sovint hem de tenir els periodistes perquè les històries que expliquem es facin llegibles i no quedin encallades, hi és constantment. El centre de la narració és la investigació, però Marín va introduint, poc a poc, pinzellades dels personatges principals i d'altres de secundaris perquè ells arribem a conèixer, com són i com pensen. Aquest rerafons dóna força a la novel·la i provoca que ens identifiquem amb els protagonistes.
Al mateix temps, la trama està molt ben construïda i la història és sòlida, amb un final vigorós, com se suposa a aquest tipus de novel·les. Es nota que el David ha investigat els ets i uts d'una professió i d'un món que a Tiana va reconèixer que no era el seu i del qual no coneixia res. En el moment de reflectir-ho a "Mala lluna", però, afegeix aquests coneixements de manera natural i no farragosa, sense trencar la cadència que he comentat abans.
Un capítol a part mereix la riquesa lingüística. El David, que viu a un poble de la Noguera, fa parlar els personatges de la zona en el seu registre, fet que provoca que els diàlegs siguin del tot verosímils. A més, la manera com encaixa les peces, al final de tot, del trencaclosques del qual he parlat abans és perfecta, la qual cosa demostra una gran feina de planificació abans de posar-se a escriure.
Haureu notat que no sóc crític literari ni res d'això a l'hora d'explicar-me, però com ja vaig fer fa mesos, si llegeixo quelcom que m'agrada ho dic i espero que, si teniu l'oportunitat de llegir el llibre, pogueu passar-ho bé com ho he fet jo. Veig que per Internet el podeu aconseguir AQUÍ .
No hay comentarios:
Publicar un comentario