El torb sobre el mar, de Jeroni Muñoz

Una de les millors coses de llegir llibres és que n'hi ha per triar i remenar, tant d'extensions, com de temàtiques, com d'estils. Tots tenim gèneres favorits o davant dels quals mostrem més tirada, però no va malament tastar-ne de diferents, i aquesta és l'oportunitat que des de fa dos anys em dóna el Jeroni Muñoz, escriptor manresà que ha presentat llibre per segon any consecutiu i que, a més, ha estat premiat.

Després de debutar l'any passat amb un llibre que té un títol que he de consultar cada cop que l'escric, "Un vestit curt, del color de la sorra d'una platja vorejada de pins" (Espai literari), contraataca de nou amb "El torb sobre el mar" (Onada), una obra diferent però en la qual, com en la primera, salta a la vista la seva capacitat literària.

"El torb sobre el mar" no és un llibre comú en diversos aspectes. El que primer impacta és la llargada. "Només" 109 pàgines efectives. Avesats a propostes cada cop més extenses, tot i que moltes vegades inflades i amb un interliniat sospitós, Muñoz ens mostra que es pot explicar una història en menys línies i d'una manera que, si es vol, es pot enllestir en un sol dia.

El llibre presenta una història dura, com afecta la mort del fill i dels néts a un matrimoni de la tercera edat, l'Antoni, un pescador, i la seva dona, la Maria. És una recreació brillant de totes les etapes del dol des del punt de vista del protagonista i com tots dos afronten la desgràcia de maneres diferents. I tot amb un ritme cadenciós, amb capítols curts que simulen les onades del mar al qual l'Antoni va a pescar cada dia, unes onades que són tranquil·les i que sembla que no provoquin moviment fins que arriba la gran tempesta, amb sacsejada final.

Com passava en "Un vestit...", Muñoz fa gal·la d'una riquesa literària que provoca que d'altres que intentem fer llibres de tant en tant ens adonem de les nostres limitacions. Una gran frondositat de vocabulari, sobretot relacionat amb l'evocació de sentiments passats i amb les activitats de la mar, provoca que ens poguem detenir de tant en tant a gaudir-ne o seguir endavant fins a conèixer el final de la història, la qual cosa fa d'"El torb sobre el mar" un llibre apropiat per fer-ne diverses lectures. A més, com li agrada dir al seu autor, el llibre traspua tendresa i empatia cap als protagonistes, sobretot cap a l'Antoni, una identificació que esdevé encara més gran al final de tot.

"El torb sobre el mar" va triomfar a Manresa el passat Sant Jordi i també al 32è certamen literari Vila de Puçol, on van saber apreciar la seva indubtable qualitat amb el premi de narrativa. És un llibre que aconsegueix la paradoxa de calmar i fer pensar alhora amb la lectura d'un text que sembla innocent i tranquil però que amaga una gran càrrega emotiva.