L'últim defensa, el 5 de juny

Després de mesos de canvis, anuncis i correccions, per fi ja tenim el dia. "L'últim defensa" i la seva versió castellana, "El último defensa", ja es podran adquirir novament a partir del proper dimarts, 5 de juny. Aquell dia ja entrarà al catàleg de novetats d'Editorial Pagès (www.pageseditors.cat) i Editorial Milenio (www.edmilenio.com). De fet, si hi entreu veureu que ja apareixen al capdamunt, anunciant que sortiran pròximament.

Com sabeu, aquest és el mateix llibre que ja va sortir fa dos anys i mig a l'editorial Stomberg i que va ser descatalogat el maig passat. El motiu va ser l'oportunitat que Sebastià Bennasar i la gent de Pagès Editors em va oferir de reeditar-lo i de fer la versió en castellà per tal que pugui tenir més difusió i una millor distribució. Per a mi ha estat un procés llarg d'espera, però ha valgut la pena i estic molt il·lusionat amb aquesta nova etapa amb ells. 

Necessito la vostra ajuda des d'ara

Molts de vosaltres, que ja vau llegir el llibre, m'heu anat demanant durant aquest temps quan sortiria la segona part. Hauria estat la meva intenció que fos ja, però l'inici de les col·leccions de novel·la negra de Pagès i Milenio, anomenades "Lo Marraco Negre" i "Marrajo", i que us recomano que seguiu, era aquest 2018. Per això era necessari començar des de zero amb la primera part, per poder arribar a aquells que encara no la coneixen.

Per això, a vosaltres, els lectors que ja coneixeu la història, us demano que sigueu actius. Recomaneu el llibre, tant en català, com en castellà, a qui no l'hagi llegit. Ara pot arribar a més llocs i a més gent, ja que la distribució serà bona. Si no el compreu per a vosaltres, perquè ja el teniu, el podeu regalar o parlar-ne bé. Torna a començar la feina de difusió i qualsevol ajuda serà bona. La segona part està escrita, però només podrà ser editada si "L'últim defensa" crea una bona comunitat de seguidors. I vosaltres en podeu ser una part activa. Us ho agrairé molt, com sempre que m'heu fet saber la vostra opinió sobre la novel·la. De les vostres impressions de llavors n'han sortit millores, tant per a aquesta reedició, com per als posteriors llibres.

Torna a iniciar-se també la possibilitat de fer-ne presentacions. En l'anterior etapa guardo bon record de les que vaig fer a Manresa, Callús, Súria i Berga, Ara, que el llibre serà més a mà, se'n poden fer més. El dia 5 serà a la web, però a partir de llavors començarà a arribar a tot arreu i us el podeu trobar a qualsevol racó de parla catalana i espero que, en el futur, també en molts de la resta de l'estat i de països de parla castellana.

El Segre de negre

El meu primer acte de presentació d'aquesta nova edició de "L'últim defensa" i "El último defensa" serà dissabte, dia 2 de juny, a les 11.30 a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida, dins de la tercera edició del festival "El Segre de Negre". Us el recomano (el festival, no tant la meva intervenció, ;-))))). Hi podreu trobar novetats literàries, tallers i d'altres atraccions de primer ordre entre el dia anterior, el divendres 1, i dissabte. Per saber-ne més, podeu entrar a www.elsegredenegre.cat.

De moment res més. Tornem a començar i compto amb el vostre ajut i suport.

Un tuit para Eugene, de G. C. Claramunt

Salutacions després d'uns quants mesos sense escriure. Avui ho faig perquè una companya meva de feina a Regió7, la Gemma Camps (G. C. Claramunt en el món literari), també ha aconseguit editar un llibre, un bon motiu per felicitar-la. Aquest va arribar a les meves mans fa uns quants dies i, després de llegir-lo, us faré un resum de les meves impressions per si també ho voleu fer vosaltres.

No es tracta de cap novel·la negra, com aquelles de les quals escric habitualment. Es tracta d'"Un tuit para Eugene", escrit en castellà i editat per Narrativa Playa de Ákaba. El llibre se'ns presenta com la història d'una noia barcelonina, la Nora, cinèfila absoluta, que es posa en contacte a través d'una piulada a Twitter amb un actor de primera línia internacional, l'alemany Eugene Neuer. En les 263 pàgines de l'obra, se'ns explica com s'estableix aquesta relació i també com són les vides dels dos personatges principals.

La novel·la té una estructura arriscada. Durant tota ella els dos personatges protagonistes parlen en primera persona, i de manera alternativa, ara ella, ara ell, de les seves impressions respecte de tot allò que els passa. Aquesta manera de plantejar-ho és original, però té el risc que pugui resultar monòtona o repetitiva i arribi a cansar. No és així. I no ho és pel ritme que la Gemma introdueix en la narració, la manera com ens fa passar d'un tema a un altre i com ens va introduint tot de personatges secundaris, sempre des del punt de vista de la Nora i de l'Eugene, que doten d'interès a l'acció. En aquest sentit, hi ha un seguit de subhistòries que resulten interessants.

El llibre té dos punts àlgids. El primer és el que ens porta al moment en què els dos protagonistes entren en contacte. Les pàgines anteriors són interessants per arribar a saber com es produirà aquesta situació. Un cop això succeeix, l'interès radica a saber com acabarà tot. La introducció d'aquests dos objectius ajuden a que el lector tingui sempre un referent al qual arribar i que la voluntat de seguir llegint no s'aturi.

L'altre aspecte destacat de l'argument és la temàtica cinematogràfica. Els dos protagonistes són un actor famós i una cinèfila absoluta. La trama pot fer les delícies dels aficionats al setè art per la gran quantitat d'informació que dóna. Reconec que no sóc cap gran seguidor del cine, però aquells als quals us agradi, segur que us ho passareu bé fent un recorregut per la seva història. La Gemma intenta que totes aquestes referències no distorsionin, ni facin despistar respecte de l'argument de l'obra, sinó que les introdueix en les relacions dels personatges. És cert que algunes vegades ho fa pel broc gros i pot arribar a provocar una desconnexió en aquells que no hi estiguin interessats, però generalment les dissimula bé enmig de la trama.

En resum, la meva impressió és que és un llibre ben escrit, entretingut, amb el qual no t'encalles llegint-lo sinó que té ritme, el qual crec que és la seva virtut més important, amb els personatges molt ben dibuixats i té un punt d'originalitat. Totalment recomanable, sobretot per als aficionats al cine, però també per a qualsevol que no ho sigui.

La Gemma va editar amb Playa de Ákaba i ens va informar que ja ha aconseguit prevendre els llibres necessaris perquè li fessin la primera edició. Desconec la manera com es distribuirà, tot i que per ara crec que es pot aconseguir per internet a la pàgina web d'aquesta editorial, i si en farà presentació aviat, però suposo que la podeu seguir pel seu compte de Facebook per saber-ne més notícies. Si no, segur que el Regió7 li fa una bona entrevista o un reportatge en què us ho explicarà tot.

Felicitats i sort!

Articles sobre la presentació de la col·lecció

Aquest dimecres diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de la presentació de les col·leccions Lo Marraco Negre i Marrajo de Pages Editors i Editorial Milenio, respectivament. Gràcies a tots, especialment al company de Cultures de Regió7 Toni Mata. Us enganxo uns links per si ho voleu llegir.

Regió7

El Punt Avui

Diari Segre

Vilaweb

L'ÚLTIM DEFENSA FITXA PER PAGÈS EDITORS I EDITORIAL MILENIO

La setmana passada us vaig informar que avui us explicaria novetats, i són aquestes. Aquest dimarts al matí he assistit a Lleida a la presentació de la nova col·lecció de novel·la negra de Pagès Editors i d'Editorial Milenio, que contindrà "L'últim defensa" tant en català, com en castellà. És previst que el llibre, que molts de vosaltres ja heu llegit, surti el maig del 2018, just abans del mundial de futbol.

El canvi d'editorial respon a la necessitat de trobar més difusió i millor distribució per a la novel·la. Qui serà el director de la col·lecció, Sebastià Bennasar, que també ha estat a l'acte d'avui, em va fer la proposta fa uns quants mesos i aquesta ha tirat endavant. A part del meu llibre, a la col·lecció, que es dirà "Lo marraco negre" en català i "Marrajo" en castellà, hi trobareu d'altres llibres del gènere. El primer en català, per exemple, serà "Es vessa una sang fàcil" de Manuel de Pedrolo, i també s'editarà en castellà el recent guanyador del premi Crims de Tinta 2017, "Temps de rates", de Marc Moreno.

Per als que estigueu pendents de la segona part de "L'últim defensa", haureu d'esperar una mica, almenys fins que puguem fer més difusió del primer llibre i intentar fer-lo arribar més enllà del que ha arribat fins ara. La meva intenció seria que sortís el 2019 de la mà de Pagès i Milenio, en les noves col·leccions, però millor fer les coses a poc a poc i amb prudència i ja s'anirà veient.

En l'acte d'avui, presentat per Bennasar, també hi han assistit l'escriptor, corrector lingüístic i especialista en el gènere fantàstic i en la figura de Manuel de Pedrolo, Antoni Munné-Jordà, i les escriptores Montse Sanjuán i Núria Queraltó, a part de la directora de l'editorial, Eulàlia Pagès.

A reveure a Stonberg

Aquest post d'avui és per fer una comunicació i un agraïment. La comunicació és per dir que, després de dos anys de relació professional, avui he tancat el meu vincle amb Stonberg Editorial. L'agraïment és per a la seva gent, sobretot el Jordi Castelló, que és qui va acceptar editar el meu primer llibre, "L'últim defensa", el juny del 2015. Sempre estaré en deute amb ell.

També gràcies a la Ton, amb qui hem tingut més contacte a l'hora de gestionar la distribució de llibres, i també a la Irina, per la correcció que va fer de la novel·la, i al Pol, pel vídeo que va gravar com a booktrailer el novembre del 2015. Espero que us vagi a tots molt bé, des del punt de vista professional i personal.

Durant el proper mig any jo disposaré d'alguns exemplars de "L'últim defensa" en català. En cas que en necessiteu, poseu-vos en contacte amb mi. A partir d'ara ja no es pot aconseguir a través de la web de Stonberg, ni en llibreries, fins a pròxim avís.

Això no significa que l'aventura de "L'últim defensa" s'acabi, ni molt menys. Dimarts que ve espero poder donar-vos novetats sobre el seu futur, que segur que serà brillant i millor. El projecte no s'acaba, tot just comença. Gràcies a tots per ser-hi.

Links de mitjans

He traslladat al meu bloc els links de reportatges i ressenyes de "L'últim defensa". Hi podeu accedir clicant a sota.




Futbol Club de Lectura

El lloc del crim (ressenya)

El lloc del crim (entrevista)

Ràdio Tiana (entrevista)

Revista Bearn (ressenya)

Entrevista Regió7 llarga (pàgina 1)
Entrevista Regió7 llarga (pàgina 2)

Presentació a Manresa

Reportatge de revista Regió7
Reportatge de revista Regió7 (pàgines 2 i 3)
Reportatge de revista Regió7 (pàgines 4 i 5)

Cendra, de Sílvia Mayans

Dins del nou corrent de novel·la negra en català hi sol haver tendència, per part dels autors, a situar les accions a Barcelona o a l'àrea metropolitana i es deixen de banda d'altres zones del país que ofereixen molt potencial. Aquest és el cas de "Cendra", el segon llibre d'aquest gènere de la barcelonina establerta a Arnes (Terra Alta), Sílvia Mayans. La seva història és un doble viatge, temporal i també físic, als temps de post-franquisme, just fa ara quaranta anys, i també a les Terres de l'Ebre, sovint oblidades i menystingudes.

"Cendra" (Pagès Editors) és la continuació de "Cap llàgrima sobre la tomba", premi Ferran Canyameres 2012 i la primera aventura d'Elíades Bel, un personatge també nascut a la capital catalana i establert a Arnes, com l'autora que el va crear. Com molts protagonistes d'històries de misteris, es tracta d'un investigador accidental, un fotògraf que, no sap com, tot i que també ho busca, es troba immers en històries més o menys truculentes. En aquest cas, haurà de resoldre dos afers. Un és "actual", tenint en compte que circumscrivim l'actualitat en el decurs de l'any 1976, l'incendi d'un bosc proper que deriva en un mort. L'altre, és de quaranta anys enrere, a l'inici de la Guerra Civil. Arrenca en un altre foc i dóna com a resultat l'aparició d'una creu de plata de la qual no es coneix l'origen.

Les principals riqueses del llibre, a part de l'argument, que no es resol fins a l'última pàgina, són la capacitat descriptiva de Mayans i també el seu domini de la parla de les Terres de l'Ebre. En el primer apartat, fa un recorregut extens per tota la zona de les actuals Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, amb el riu com a protagonista, arribant fins a Alcanyís, ja en territori aragonès. L'autora no s'està d'embolcallar el lector de paratges que, alhora, no són encara actuals, sinó els propis de l'any 1976, en què passa l'acció, però no deixa passar l'oportunitat d'avançar-se a esdeveniments que succeiran a la realitat en el futur a la zona a mode de denúncia.

Pel que fa a la rica parla ebrenca, aquesta és utilitzada en tot moment per uns personatges gens sofisticats i molt autèntics. Els mots o expressions menys conegudes són aclarides convenientment. Tots dos fets ajuden el lector a traslladar-s'hi com si hi fos físicament. L'estructura, amb capítols curts, també fa que es vagin encadenant episodis un darrere l'altre i que la lectura sigui fàcil i diàfana, sense artificis sobrers. La capacitat literària de Mayans, amb experiència en el món de la poesia i la narrativa, contribueixen a un camí plaent per les 312 pàgines d'un llibre entretingut i enriquidor.